ARXIU TOTAL FILOSOFIA PAU 2026

Metafísica
Epistemologia
Antropologia
Ètica
Política

Índice de Contenidos

Estructures de Pensament PAU 2026

PLATÓ (427-347 AC)

Política (Organització de la Societat)

Preocupació Política → Carta VII → Reforma Política → Recerca d’una base sòlida → Teoria de les Idees.

Teoria de l’Estat: Harmonia entre classes socials:

Governants (Filòsof rei) → Virtut: Prudència.
Guerrers (Guardians) → Virtut: Fortalesa.
Productors (Artesans) → Virtut: Moderació.

Mite dels Metalls (República). Teoria Educativa com a base de la reforma.

Metafísica / Ontologia (La Realitat)

Dualitat de Mons:

Món Sensible: Coses, aparences, canvi (Heràclit) → Mite de la Caverna (Interior).
Món Intel·ligible: Idees, realitat, permanència (Parmènides) → Mite de la Caverna (Exterior).

Disciplines: Cosmogonia i Cosmologia (Timeu). Estudi de les Idees amb existència separada.

Epistemologia (Teoria del Coneixement)

Anamnesi o Reminiscència: Conèixer és recordar.

Graus de coneixement:

Coneixement Sensible (Opinió/Doxa): Eikasia i Pistis.
Coneixement Intel·ligible (Ciència/Episteme): Dianoia i Noesi.

Instruments: Símil de la línia, Amor platònic (Eros com a coneixement al Banquet).

Antropologia (L’Ésser Humà)

Influència Orficopitagòrica: Doctrina Soma-sema (cos-presó). Immortalitat de l’ànima. Mite d’Er i Mite del Carro Alat.

Teoria de l’Ànima (Analogia Ànima-Estat):

Racional (Raó) → Prudència.
Irascible (Sentiments nobles) → Fortalesa.
Concupiscible (Passions) → Moderació.

RENÉ DESCARTES (1596-1650)

Epistemologia (Teoria del Coneixement)

Objectiu: Recerca de principis ferms per construir l’edifici de la filosofia i la ciència.

Camí (Meditacions Metafísiques):

Meditació I: Dubte Metòdic (eliminar prejudicis i falsos coneixements).
Meditació II: Cogito («Penso, aleshores existeixo») – Primera veritat i nou punt de partida.
Meditació III: Criteri de veritat (Claredat i Distinció).
Meditació IV: Naturalesa de l’error.
Meditació V: Veracitat divina (Garantia de tota veritat).
Meditació VI: Món material (Qualitats primàries).

Regles del Mètode: I. Criteri de veritat, II. Anàlisi, III. Síntesi, IV. Enumeració.

Metafísica / Ontologia (Substàncies)

Res Cogitans (Jo o ànima).
Res Infinita (Déu) → Garantia de la racionalitat.
Res Extensa (Món material o cossos) → Determinisme.

Veritats matemàtiques com a model de saber rigorós.

Antropologia

L’ésser humà com a unió de l’Ànima (Llibertat) i el Cos (Determinisme). Punt de contacte: Glàndula Pineal.

DAVID HUME (1711-1776)

Epistemologia (Teoria del Coneixement)

Origen i constitució: Experiència (Externa: Impressions de sensació; Interna: Impressions de reflexió).

Percepcions: Impressions (fortes/vivaces) vs Idees (còpies debilitades).
Memòria i Imaginació (combinació d’idees).
Lleis d’associació: Semblança, Contigüitat (Espai-Temps), Causa-Efecte.

Modes de coneixement:

Relacions d’idees: Mera raó, certesa, universal i necessari.
Qüestions de fet: Experiència, creença, particular i contingent (Hàbit/Costum).

Criteri de veritat: Principi de la còpia (Tota idea complexa ha de derivar d’una impressió).

Metafísica (Problema de la Realitat)

Crítica als conceptes de la metafísica escolàstica i racionalista:

Substància: Nom nominalista per a una col·lecció d’idees simples unides per la imaginació.
Extensa o Món: Fenomenisme (no podem anar més enllà de les percepcions).
Pensant, Jo o Ànima: No en tenim impressió de la seva simplicitat o identitat permanent.
Infinita o Déu: Les demostracions causals són fal·làcies circulars; agnosticisme.

Anàlisi de la inferència causal: No és una connexió necessària, és hàbit basat en l’experiència passada.

IMMANUEL KANT (1724-1804)

Ètica (Acció Moral)

Crítica a les Ètiques Materials: A posteriori (no universals), condicionals (hipotètiques/relatives), heterònomes (determinades per les conseqüències/fi).

Proposta: Ètica Formal:

A priori (universal), incondicional (categòric/absolut), autònom (la raó es dóna la seva pròpia llei).
Ens diu «com hem d’actuar» (forma) en lloc de «què hem de fer» (contingut).

Imperatiu Categòric: Fórmula universal de tres maneres (Deures amb un mateix, amb els altres i universalitat de l’imperatiu). «Obra de tal manera que facis ús de la humanitat… sempre com un fi i mai com un mitjà».

Antropologia (Autonomia)

L’ésser humà actua per Bona Voluntat quan ho fa «per deure». Autonomia: La consciència moral dicta l’acció en comprendre la universalitat del precepte.

J. STUART MILL (1806-1873)

Ètica (Utilitarisme)

Principi de la major felicitat: Benestar per al màxim nombre de persones.

Diferenciació qualitativa dels plaers: Plaers superiors (intel·lectuals/espirituals) vs Plaers inferiors (físics). «És millor ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet».

Política (Llibertat)

Principi del Dany: L’única raó per la qual es pot interferir en la llibertat de l’altre és per evitar un dany a tercers.

Llibertat individual: Sobirania absoluta sobre un mateix (cos i ment). Importància de la dissidència i l’originalitat per al progrés social.

FRIEDRICH NIETZSCHE (1844-1900)

Metafísica (Crítica a la Raó)

Mort de Déu: Fi del món dels valors absoluts i de la metafísica platònico-cristiana.

Dionisíac (vida, caos, embriaguesa) vs Apol·lini (ordre, raó, mesura). Crítica a la «veritat» com a metàfora oblidada.

Ètica (Crítica a la Moral)

Moral de Senyors: Creativa, afirmativa de la vida.

Moral d’Esclaus: Ressentiment, negació de la vida, igualitarisme cristià. Nihilisme passiu vs actiu.

Transmutació dels valors: Superació de la moral tradicional.

Antropologia (Voluntat de Poder)

Superhome: Aquell que crea els seus propis valors. Voluntat de Poder com a força vital. Acceptació de l’Etern Retorn.

MARTHA C. NUSSBAUM (1947-)

Política (Progrés Social)

Crítica al PIB: Indicador simplista i reduccionista que ignora la desigualtat.

Objectius: Justícia social, vida humanament digna, llibertat d’elecció, empoderament i equitat.

Importància de l’Educació: Clau per a la ciutadania democràtica, combat la violència i el diàleg transcultural.

Antropologia (Enfocament de les Capacitats)

Definició: Oportunitats reals que té una persona per escollir i actuar segons el seu context.

Capacitats Bàsiques (facultats innates).
Capacitats Internes (aptituds desenvolupades).
Capacitats Combinades (aptituds + condicions socials/polítiques).

Les 10 capacitats centrals: Vida, Salut, Integritat, Sentits/Imaginació, Emocions, Raó pràctica, Afiliació, Altres espècies, Joc i Control sobre l’entorn.

Ètica (Dignitat)

Cada persona ha de ser un fi en ella mateixa (base Kantiana). Crítica a l’utilitarisme per no respectar la unicitat de la persona i infravalorar la llibertat.